16 de maig de 2012 13:24 h
Hem perdut la targeta sanitària i hem tornat a la “cartilla del Seguro”. Potser l’hi ha passat una mica desapercebut. Potser perquè el ritme frenètic de Reials Decrets Llei al que ens sotmet el Govern de Mariano Rajoy – el promig és d’un per setmana – fa quasi impossible parar compte en els canvis legislatiu. Però si hom s’atura a comparar la nova redacció de la llei de sanitat podrà comprovar que hem passat de “titulars d’un dret” a “assegurats”. A ningú se li escapa, tot i que es pugui tenir poc interès per les precisions jurídiques, que això no és només un canvi de nomenclàtor.
Llegir-ne més
14 de maig de 2012 16:34 h
Però arrela bé al nostre rodal, sobretot en finques de grassos propietaris rurals. Només cal veure el rar miracle dels cedres de Can Nadal. Quan travessàveu les barreres de la via, a banda i banda,aquests arbres de caire tan romàntic, senyorejaven aquest racó de món. Llavors, n’hi havia arreu, sobretot dins el perímetre del casc antic. En els llocs més emblemàtics de la ciutat sempre hi són. Indiscutiblement,la creixent urbanització de la ciutat els aterra. En cap moment, ni tan sols en les últimes dècades del franquisme, ningú en torna a plantar.
Llegir-ne més
5 de maig de 2012 11:17 h
Tothom sap que els japonesos fan servir la mateixa expressió per referir-se a “crisi” i a “oportunitat”. Tothom ho sap per què aquesta curiositat lingüística és un dels tòpics del nostre temps. Difuminar la distinció crisi/oportunitat posant els nipons com exemple és, per una banda, una bona i benintencionada manera, amb cert aroma new-age, d’animar la gent en moments de vaques magres i per l’altra, un intent d’amagar que hi ha una crisi, tot disfressant-la d’oportunitat, per fer oblidar que hi ha algú que n’és responsable, a més del propi sistema en el que estem immersos.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2012 14:55 h
L’he tingut tota la vida davant dels nassos i no m’he n’havia adonat. I és que fins ara l’expressió “estar privat” o dir que una cosa “està privada” o que com a col•lectiu “estem privats” a tal cosa, sempre l’havia considerat un arcaisme graciós, bastant generalitzat entre la generació de catalanoparlants educats en castellà en ple franquisme. En l’àmbit familiar l’he sentida mil i una vegades i sempre amb el mateix significat: prohibir. Manifestar-se "estava privat”; associar-se "estava privat”, estudiar en català "estava privat”, marxar del país “també estava privat”, amb excepcions concretes, extremadament justificades o extremadament afins als objectius del règim.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2012 17:25 h
El tren del soterrament transita, probablement, per un dels trams més complexos de la seva llarga història; el què és important esbrinar és si transita en via morta, o si realment va camí de la seva destinació, a ritme, això sí, d’una vella locomotora a vapor. Darrerament hem tingut evidències aparentment contradictòries. Per una banda, es pot afirmar que el soterrament està avançant un 50%, pel que fa al percentatge de finançament que depèn de la part catalana. Això queda demostrat pel fet que el passat 18 d’abril, la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya instava el Govern de la Generalitat a obrir d'immediat el procés de negociació per resoldre la signatura del conveni amb l'Ajuntament de Sant Feliu que permetrà concretar el finançament de les obres de soterrament de la línia de tren.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2012 10:44 h
La nostra comarca té moltes potencialitats i moltes mancances. Amb més habitants que unes quantes comunitats autònomes disposem d’una xarxa de mitjans de comunicació ben pobre. Hi ha uns motius: la mateixa configuració del Baix Llobregat, tant a prop de Barcelona i amb tants municipis d’una grandària considerable, no ajuda a construir una visió comarcal compartida. Però les dificultats objectives no haurien de ser excusa per no intentar impulsar una comunicació que respongui a les necessitats de, si més no, aquella part de la ciutadania que vol seguir l’actualitat des de la proximitat.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2012 12:05 h
Fa un segle, a un president dels Estats Units -un cretí que li agradava externimar rinoceronts negres- un parell de fotògrafs del país de l’oncle Sam van enxampar-lo en aquest peculiar esplai. Llavors, els conservacionistes de tota la unió van posar el crit al cel. Van mobilitzar-se i van fer soroll, d’aquell que acaba en rotllo positiu. Tant és així que el Congrés i el Senat van tirar endavant una llei, en la qual, es prohibia a un Cap d’Estat ianqui fer activitats d’aquesta índole.
Llegir-ne més
9 d'abril de 2012 20:20 h
El dia 7 d’abril l’OMS va celebrar el dia Mundial de la Salut sota el lema: “l’envelliment i la salut” . Sembla que aviat hi haurà més persones de més de 60 anys que no pas nens i nenes. Així doncs, potser sí que podem dir que.. ENS FEM GRANS! Tots volem viure molts anys però segurament no es tracta només de la quantitat de dies que volem viure sinó també de la qualitat d’aquests dies. Volem viure molt i viure bé! Els avenços tecnològics i mèdics ens han aconseguit allargar l’esperança de vida, però sovint no hem aconseguit millorar la nostra qualitat de vida.
Llegir-ne més
28 de març de 2012 19:01 h
Demà faré vaga. Perquè m’ho demana el cos i el cervell. Ara bé, que consti que fer vaga no és gens senzill a poc que un intenta navegar per les contradiccions. Per començar la feina que no faci demà, l’hauré de fer un altre dia, ja que la meva feina no és produir bens materials, sinó construir coneixement, gestionar projectes. És ha dir treballo per objectius i no per producció. Però l’empresa m’ho descomptarà igualment del sou, la “trescentseixantacincava” part del meu sou anual, segons deia un estès ara fa una estona per la ràdio, però jo faré tota la feina i l’empresa s’estalviarà uns dinerons, que, com s’han apressat a dir-nos, destinaran a un projecte “d’interès social”.
Llegir-ne més
27 de març de 2012 16:34 h
El Govern de la Generalitat ha anunciat que vol dedicar 200 milions d’euros a “fomentar l’emprenedoria” així com eliminar tràmits burocràtics relacionats per exemple amb la llicència ambiental. Però, realment és desitjable l’emprenedoria? Aquesta pregunta potser sembla fora de lloc, però no ho està. Mirem amb una mica d’atenció: Ser emprenedor no és una categoria moral, no té res a veure amb ser bona persona (ni dolenta), això crec que tots ho hauríem de tenir més o menys clar.
Llegir-ne més
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat de fetasantfeliu.cat